Amors literaris

Avui és sens dubte un dia per parlar de llibres, si és que em cal alguna excusa per parlar-ne! Avui he passejat entre les multituds, he tafanejat per paradetes i he comprat i llegit llibres a plena llum. Aquesta és, i no altra, la novetat de la jornada: que el vint-i-tres d’abril, aquí a la nostra terra, els llibres viuen al sol (o a la pluja) i a l’aire de la primavera, barrejats amb les roses, els pins, els mocadors de seda pintada i els xiringuitos dels polítics de tot pelatge.

Ja que la resta de l’any m’he d’enfonsar en caus mal il•luminats per trobar-los i caçar-los como si fossin espècie rara, avui prenen la seva venjança i m’empaiten a la vista de tothom, em tempten com llaminadures i em fan caure de quatre potes a la trampa. Qui se’n pot estar, de comprar-ne, de llegir de biaix el que compra el veí (no fos cas que sigui millor que el meu, més divertit, més emocionant...), de passejar-los amunt i avall fins que el braç s’adorm de tant de pes, de començar-los ja en el vagó del metro, de quedar-nos penjats d’alguna frase i passar-nos de parada!

I aquest amor cap a la lletra escrita, he estat pensant en quant de temps que fa que em passa. Ui, no ho recordo pas. Es pot dir que amb prou feines ni recordo quan era que no sabia de llegir, com li passava a la petita Scout de Matar un rossinyol. Només tinc la impressió esborradissa d’una historieta del tebeu amb uns signes incomprensibles que jo assenyalava amb el dit mentre la mare em deia a cau d’orella, divertida, les paraules que pronunciaven els personatges i totes dues rèiem de les seves innocents beneiteries.

Nora Begoña. Nena leyendo

(http://www.norabegona.freeservers.com/about.html)

Després van arribar els primers llibres i amb ells els primers amors. Bruno Bettelheim ens confessa a Psicoanàlisi dels contes de fades que el seu primer amor va ser la Caputxeta Vermella. I el meu, quin va ser? Potser el Patufet, aquell vailet tan remenut que quan anava a comprar semblava que la moneda caminava sola i que va anar a parar dintre el pap d’un bou i va ser salvat per un tip de cols. Era una figura mig musical mig literària, ja que jo resseguia les lletres mentre mirava de cua d’ull el dibuix del nen amb l’enorme barretina i anava cantant:

Patim, patam, patum,
Homes i dones el cap dret!
Patim, patam, patum,
No trepitgeu el Patufet!

De seguida van arribar Hansel i Gretel. Com admirava jo a la Gretel i la seva valentia i enginy! I la rateta que escombrava l’escaleta i es va trobar un dineret, i que feia el pitjor casament de la història després de la mort d’en Barbablava. Després els meravellosos contes de les mil i una nits, ah, sí, l’Scherezade, aquesta sí que era una heroïna de cap a peus, i el bandarra de l’Al•ladí, i el panoli del geni, que mai no tenia un no fins que el mag el va segrestar amb llanterna i tot... I el Simbad i el vell antropòfag, i l’astut Alí Babà, la fleuma de la seva dona i l’espavilada de la seva esclava Morgana... I els personatges d’Andersen: el ninot de neu amb el cor d’estufa, l’eixerida princesa dels follets i la bleda del pèsol, la sirena insatisfeta, la cruel reina de les neus i les flors ballarines. I Alícia i el conill i el gegant malvat i el nan Flordecard, que el seu nom ningú el sabia... Tots em van acompanyar durant els anys de la infantesa, i a poc a poc van ser substituïts per altres de més complexos: el capità Nemo, l’enginyer Ciro Smith, el poruc Axel i l’impertorbable Hans, que sortia projectat per la boca d’un volcà i ni tan sols es despentinava, Scrooge l'avar solitari, John Peerybingle i el grill de la llar, Fatty el sagaç i Beth la càndida, Meg, Jo, Amy i una altra Beth...

Amb els anys van arribar, aquí anomenats sense ordre ni concert, Eliza Doolittle, Fray Guillermo de Baskerville, Anandamoyi i Binoy, Kaptah, el seu èmul actualitzat Nassos-AlíBabar, Long John Silver el cobdiciós, HAL 9000, R.Giskard Reventlov i R.Daneel Olivaw, Lia la saviesa de la vida, el cardenal Richelieu l'intrigant, Lucas Corso i els germans Ceniza, Ismael, David Bowman, el Virgili guia dels inferns, Hamlet el desorientat, Larry Darrell l’espiritual, Bastian, Fújur i Atreyu davant d’Ygràmul (l’horror dels horrors), Poirot i Holmes, Maigret i Marple, Dupin i Hyde, Gunnar Thorkild i el seu avi, intrèpids navegants a la Polinèsia... i espero que tots els que em deixo entrebancants entre el botonets del meu teclat no s’enfadin amb mi i desprès em neguin la seva bona companyia!

Amb ells havia plorat i havia rigut, havia passat por i m’havia emocionat. Ja gran, he travessat recolzada en el seu suport la vall més fosca de la pena i també el prat més rialler. I encara estan allà, esperant-me cada dia, impàvids davant les jugades del destí, sempre a punt d’emportar-se’m amb ells al seu món de paper i tinta, d’imaginació i de somnis, a arrencar-me ni que sigui per un moment del dolor i el plaer d’existir.

Avui, o demà, coneixeré uns altres amics tancats entre les pàgines dels meus nous llibres. Passarà algun d’ells a augmentar la ja llarga llista dels meus amors literaris?